FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Fer tornar sord. Pròpiament, ≠ eixordar. També és usat, però, en aquest sentit. Els espetecs de la traca ensordien els pagesos acostumats a la calma del camp. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 calmar. quiet(->) 2 Dit d'una persona que fa les coses amb calma, sense apressar-se gens. flegmàtic maimó, que fa les coses amb gran lentitud. sorn, no gens diligent. sorneguer, calmós per vici o per peresa. ganso o gansonerCp. cançoner pàmfil, lent a obrar. apàtic indolent pausat, que [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calma quietud placidesao placiditat assossec serenitat pau. La pau del camp. La pau del cor és un bé preciós. repòs. Ja és fora aquell rondinaire: quin repòs! ataràxia(terme de la filosofia grega) bonança(del mar o del temps) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tuc, pic de muntanya. pollegó, cim molt agut. cimadal capcer agulla, cim rocós. calma, cim de muntanya que forma un pla. 3 Al cim: al capdamunt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 immòbil calma(adj. f.), es diu només de la mar. quiescent, que està en estat de repòs. parat estàtic, que obra en estat de quietud. estacionari, que no canvia d'estat o condició. estagnant, que no circula. Aigües estagnants. com una bassa d'oli(dit esp. del mar) Cp. inert, inactiu 2 [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reunió de persones. avalot tempestao tempestat(fig.) desordre. 3 (de l'ànim d'una persona) desfici inquietud, nerviositat. Ant. Quietud. Calma. Repòs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calma. 2 v. tr. insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada. manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi. 3 (bufar-sepron.) inflar-se. bofegar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cansar. 3 (fatigar-sepron.) caure de fatiga suar fel suar sang i aigua esfreixurar-seo treure la freixura per la boca treure la moca esbraonar-se(pròp., cansar-se els braços o les cames) espeuar-se, fatigar-se de peus. matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma. perdre l'alèo [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'una cosa. sospesar(fig.). Cal que abans sospesem bé el pro i el contra d'aquesta proposta. controlar, sotmetre a un examen minuciós. inspeccionar estudiar enraonar, examinar quelcom dues persones en una conversa. Vine, que ho enraonarem amb calma. veure. Hem de veure el que [...]